Infantil, de 3 a 6 anys

L’adaptació d’infants tan petitxs a l’escola sovint va acompanyada d’una font important de neguit, basat en l’estrès emocional que han de gestionar en els primers moments. Es tracta d’un període confús i complicat per a elxs infants, que sovint han de deixar enrere uns anys d’estada a les seves llars, acompanyadxs per les persones amb les quals sostenen un vincle de seguretat emocional, per passar a la nova realitat escolar. Un espai nou, amb un grup d’infants de totes les edats i de novxs adultxs que s’hauran de convertir en les seves figures de referència, suport i seguretat durant diverses hores del dia.

Des del nostre projecte, en la mateixa línia d’altres projectes pedagògics afins, considerem absolutament necessari cuidar d’aquests moments per afavorir una bona experiència escolar. És una opció que l’escola convencional habitualment no pot assumir, tant per les ràtios tutorx/alumnxs/famílies existents com per la manca d’espai i de temps, però també de predisposició, ja que sovint no es té prou en compte i no se li dona la importància que nosaltres creiem que té.

Cada procés d’adaptació és diferent i està subjecte a factors molt diversos, a vegades plens de subtileses. Sabem que cada família té les seves pròpies singularitats en funció de la seva història i de les seves vivències, de manera que cap procés es presenta igual que un altre. Per això donem tanta importància a la comunicació i a la transparència entre la família i l’acompanyant, ja que és un camí conjunt que assenta les bases de les relacions. Unes relacions que són interdependents i que creixen plegades: les de família-educadorx i infant-educadorx.

Aquest procés és un moviment que l’infant fa cap a l’exterior, a la recerca d’alguna cosa nova i desconeguda que l’atreu i que, al mateix temps, li comporta nous reptes. La presència delx familiar o referent li ofereix seguretat per poder «llançar-se» a la vida i descobrir, explorar, assumir i vivenciar situacions noves que el faran créixer. Una característica d’aquest procés és que no s’estableix de manera lineal, i això implica que generalment es faran passes endavant i també es tornarà enrere, com una condició, podríem dir, inherent a aquest procés (en espiral).

Els grups s’organitzen principalment per cicles, però no és una organització rígida. Les necessitats de cada infant són el criteri principal a l’hora de configurar-los i, per això, en alguns moments hi pot haver infants d’altres edats dins d’un mateix grup. Valorem de manera continuada si cada infant es troba en el grup que li és més adient i, quan cal, fem els canvis oportuns.

Creiem que la barreja d’edats és molt enriquidora, alhora que mantenim una diferenciació entre els diferents cicles i la manera de treballar-hi, adequada a les característiques i necessitats de cada moment evolutiu. Paral·lelament, hi ha sovint propostes i activitats intercicles que permeten ampliar encara més aquest intercanvi. Poden ser activitats puntuals, projectes que neixen d’interessos compartits o propostes vinculades a objectius comuns, com ara arreglar i dissenyar el pati, preparar una festa o crear una obra de teatre. També generem espais en què els infants més grans poden fer propostes als més petits: llegir-los un conte, mostrar-los un projecte, preparar una performance, dissenyar un circuit de psicomotricitat o proposar-los un joc al pati.

La ràtio general de l’escola és d’aproximadament un referent per cada 10-12 infants. A infantil es redueix a un màxim d’entre 8 i 10 infants per referent, mentre que a primària s’amplia fins a 12-13, segons les característiques de cada grup. Aquestes ràtios poden variar lleugerament a primària en funció de les necessitats del grup, però sempre busquem que siguin prou reduïdes per garantir un seguiment proper i coherent amb els nostres principis pedagògics i per poder acompanyar amb atenció els diferents processos d’aprenentatge, emocionals i personals que es donen al llarg de l’etapa.